dimarts, 23 de novembre del 2010

"Milionaris patriotes per la fortalesa fiscal"


Ràdio Palafolls. Fòrum Palatiolo. 23-11-2010

Benvolguts radioients i contertulians, avui ens hem aixecat amb una sensacional notícia als diaris: 45 grans multimilionaris dels Estats Units demanen pagar més impostos.
Aquest grup autoanomenat “Milionaris patriotes per la fortalesa fiscal”, han demanat al Congrés poder pagar més, i aquesta iniciativa, lluny de ser lloada per la resta de mortals, ràpidament, com sempre, ha estat criticada: Que “si ho demanen serà perquè en volen treure alguna cosa”, o “imagineu còm deu estar la seva consciència si fan això”, o “segur que encara que donin quasi tots els cuartos que tenen viuràn com uns marajàs la resta de la seva vida”…la questió és criticar. I no és més que pura enveja. Enveja de gent que se n’ha sabut sortir-ne a la vida, a còpia d’esforç, treball i sacrifici, com per exemple la Paris Hilton, en Ricardito Bofill o la duquesa de Alba. I mala consciència. Encara no coneixo cap d’aquells aturats que cobren l’ajuda social sense fotre ni brot, que vulgui donar voluntariament a Hisenda la meitat del que cobra del govern, i això que, al contrari ,per exemple, dels que he citat abans, ells no s’ho han guanyat. Ep! i els pobres són els que més critiquen: Que si no hi ha dret que es gastin tans milions en campanyes electorals, que si els rics se les saben totes per defraudar a Hisenda i a sobre no els hi passa res, que si els bancs ha rebut milionàries ajudes del govern quan mig país està a la ruïna… Jo ja en tinc prou d’aquest color: Per aixecar el país i sortir de la crisi no ens hem de posar a criticar a tord i a dret sinó fixar-nos, agafar l’exemple dels que ho fan millor que nosaltres. Perquè uns es fan milionaris i els altres se’n van a l’atur?: Per l’esforç, el sacrifici, el treball, l’iniciativa… els valors , en definitiva. Gent com en Millet, en Ruiz Mateos, el malaguanyat Gil i Gil, en Julian Muñoz…tots ells enlloc de ser respectats per ensenyar-nos el camí a seguir, sistemàticament són criticats per petites relliscades puntuals que poden haver tingut al llarg de la seva extensíssima carrera com a empresaris d’èxit. Que llenci la primera pedra qui de vosaltres no s’ha quedat mai amb alguns milions d’euros que no eren seus! Us imagineu que tots i cadescún de nosaltres féssim exactament el que fan ells? Tots tindríem com a mínim mil milions d’euros, que multiplicats per uns trenta milions de treballadors potencials que deu haver-hi a Espanya dóna la fabulosa quantitat de 30.000.000.000.000 (trenta milions de milons d’euros), o sigui, que seriem el país més ric del món amb diferència. I perquè no ho fem ? Per vagància. I què és el que fem ? Criticar, i demanar...no demanar…exixir! que els que tenen més paguin més… “i hasta aquí puedo hablar”, perquè està prohibit parlar aquest dies de política en aquesta ràdio, pero ja em sentireu... si el diumenge surten els meus, a més de quatre se’ls hi haurà acabat la sopa boba.
Vosaltres feu el que volgueu, allà amb la vostra consciència , pero jo ja he decidit fer com els “Milionaris patriotes per la fortalesa fiscal”, per així ser un bon patriota i per ajudar als bancs a ser forts. I per això, tot i haver-se’m reduït el sou un 5%, haver-se apujat l’Iva, l’IPC, les despeses familiars i no arribar a ser ja ni mileurista, he decidit regalar a Hisenda tot el que em sobri a final de mes. I vosaltres, esteu decidits a fer aquest sacrifici per ser bons patriotes?
Adéu siau, fins la setmana que vé.