Benvolguts radioients i contertulians, m’heu de perdonar per aquestes dues setmanes que us he tingut abandonats, però he estat molt atrafegat preparant-me per la visita del Papa de Roma.
Primer de tot vaig agafar-me un dia de festa a la feina per anar a comprar l’entrada a Discos Castelló, però hem van dir que d’entrades pel concert d’aquest senyor ells ni en tenien ni en sabien res, que probés a l’Illa Diagonal o a l’FNAC. Com que ningú em feia cas vaig anar al Palau de la Música, on la filla de l’antic director em va aconseguir una cadira en un balcó, a primera fila, al bell mig de la Plaça Espanya. Em van dir que era un lloc privilegiat. Em va dir també, amb altres paraules ,que si el sant Pare deixés anar una santa ventositat, jo seria el primer a qui arribés la dolça fragància; que valia 8000 euros; i que s’havia de pagar en negre. He hagut de fer la cantonada durant un parell de setmanes per aconseguir els calers, però el sacrifici segur que valdrà la pena.
Però no sóc l’únic que espera amb delit aquesta fita histórica. A Palafolls, fins i tot el Casal d’Homes ha muntat un autocar per anar a veure el sant Pare. No hi volen dones perquè la temptació de la carn no enterboleixi l’encontre amb sa santetat. Després m’han dit que anirem al Bagdad, a evangelitzar perdudes.
Com anava dient, per res del món em perdria aquest concert, l’únic que fa a Espanya. M’han dit que al full parroquial del diumenge posava que hi actuiarien de teloners l’escolania de Montserrat i Lady Gaga. I que si anaves disfressat de capellà o de monja, entraries de franc, com al Saló del Manga. També diuen que Joan Herrera farà de presentador i que l’espectacle pirotècnic anirà a càrrec d’una empresa afgana. No hi ha dubte que es veuran els 50 milions d’euros que ha costat portar-lo a Barcelona.
Però el programa d’actes no s’acava amb el concert a la Sagrada Família, sinó que la Comissió de Festes , encapçalada pel padre Apel·les i per monsenyor Rouco -Varela, ens té preparats un munt de sorpreses pel cap de semana. El dissabte al matí, pels més petits, cinema a l’aire lliure amb la projecció de la pel·lícula “La última tentación de Cristo”, de Martin Scorsese. A la tarda, festa de singles exclusivament per a monges i capellans , a la sala Bikini. I a la nit, sopar de gala amb el capità. Una estona abans s’haurà adecuat un espai al Corte Inglés perquè tothom que vulgui pugui donar en mà la carta al Papa. Estic esperant amb il·lusió aquest moment, perquè no hi ha manera de que els reis d’Orient em portin la PlayStatiom3, a veure si amb aquest tinc més sort.
Quins nervis! Quins nervis! Fa dies que no puc dormir pensat en el cap de semana: Al matí aniré corrents a la tintorería a recollir el traje, a casa em buidaré mitja ampolla de Varon Dandy si convé, o em dutxaré, encara no ho sé, em faré bé la clenxa, agafaré el rosari que vaig comprar a la botiga de records de Núria, una queixalada de qualsevol cosa, i cap a Barcelona a fruïr del dia més esperat de la meva vida , envoltat de fervents devots que amb piatosa estoicitat resten esperant aquest dia, com jo, perquè la munió d’aquests centenars de milers d’ànimes cristianes pregant juntes al costat de l’enviat del redemptor, puguin alliberar Espanya dels socialistes, els avortistes, els homosexuals, els separatistes i els que no posen la creu a l’església católica a la declaración de renda.
Resaré per vosaltres, pecadors. Fins la semana que vé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada