La crisis grega

04-05-2010
Benvolguts radioients i contertulians, avui parlarem de la crisis grega. Per si algú no ho sap, Grècia és un país de la Unió Europea situat a la part de dalt de l’extrem dret del mar Mediterrani, més o menys. És famosa , per exemple, perquè és d’on va sortir els frisos del Partenón del British Museum, perquè ha donat personatges universals, com l’home de la Jaqueline Kennedy, on en Demis Russos, (el del Triqui-triqui), perquè fan els millors iougurts del món, segons l’equip d’experts de Danone, autoanomenat Unión de Catadores de iogurt , o perquè és el país on es va rodar Mamma Mia. Aquests darrers dies però, s’ha fet famosa per una altra questió: Perquè s’ha arruïnat. Es veu que el país estaba catalogat des de sempre com a pobra, juntament amb Espanya i Portugal , i és per això que fins ara s’alimentava de les almoines dels rics, principalment d’Alemanya i França, a canvi d’haver de dir què en feia d’aquests calers. Es veu però que eren una mica murris i, per quedar bé, deien que amb aquestes ajudes fomentaven la industria, les infraestructures, la formació dels treballadors, i tot allò que posava els llibres d’economia que estaba bé. Però en realitat, i fent un símil amb el fill que amb trenta anys encara està vivint a casa sense fotre ni brot i vivint del bote , podriem dir que Grècia s’ha gastat la pasta en dones , beure, i joc, i que en realitat està arruïnada, amb deutes descomunals, i sense ofici ni benefici. Es per això que el papa s’ha cansat i ha dit que per continuar cobrant la paga setmanal s’ha de posar les piles. I com que Grècia ha sentit a dir que per surtir de la crisi la millor recepta és augmentar el consum intern, per fer-ho ha decidit reduïr el sou als funcionaris i pensionistes. Per la gent que no entén d’economia direm que si els funcionaris cobren menys, voldran treballar menys (diuen que els poden enganyar amb el sou però no amb la feina), i tindran més temps per anar a comprar. I els pensionistes no en tindran prou per anar de vacances a Benidorm i es gastaran la pasta a Grècia. Tot això sembla raonable.
Però jo encara apuntaria més sol·lucions, que fins i tot servirien per a la nostre crisi: Per exemple, per lluitar contra l’atur, que tots els que manin es concedeixin a si mateixos i als seus familiatrs una bona pensió d’invalidesa (deixarien llocs de treball lliures per la gent que està a l’atur); o que el president del govern i els ministres, secretaris, sotsecretaris, directors generals ,etc… es pugin desorbitadament els seus sous perquè així estiguin més motivats i dirigeixin millor el país; o que les empreses no paguin impostos i els beneficis milionaris s’ingressin en comptes secrets de bancs suissos, perquè després aquets bancs els deixin a Alemanya i França, perquè alhora aquests països els tornin a deixar al govern grec per aixugar el deute del país . Crec que sobre el paper són bones sol·lucions ,no? Però molt em temo que a la pràctica no ho són tant, ja que tinc indicis de que s’apliquen des de fa molt de temps amb pobres resultats.
I vosaltres, què en creieu, què farieu per sortir de la crisi? Fins la setmana que bé. Adéu.