Espejos del alma humana

Aquest de febrer s’ha inaugurat una nova exposició al MID titulada ESPEJOS DEL ALMA HUMANA. La seva autora, Marta Soriado, ha creat un univers propi i personal partint del reciclatge per a usos artístics d’elements llençats a la deixalleria. El reciclatge és doncs, el leif motive d’aquesta exposició, on l’artista tracta de concienciar-nos que qualsevol cosa, per insignificant que sigui, per poc valor que li volguem donar, mirat des d’un altre punt de vista, pot ser una peça única, un element imprescindible en una composició artística o, el que és més important, la clau que ens pot fer obrir els ulls per poder valorar més i millor el nostre entorn. Un entorn que , per altra banda, no li teneim el respecte que es mereix, l’estem destruïnt d’en mica en mica, i que ben aviat ens passarà factura. No hem d’esperar que grans polítics ens vinguin amb documentals catastrofistes, ni que mandataris de tot el món es reuneixin de tant en tant per redactar uns documents contra el canvi climàtic que ningú mai respectarà. La feina, la feina de veritat, la fan aquestes petites persones, aquests artistes anònims, aquests moviments alternatius que , porta a porta, dia a dia, ens fan prendre consciència del valor del nostre entorn. I , a casa nostra, ningú millor que Marta Soriano per ajudar-nos a entendre que no hem de llençar tantes coses, que moltes d’elles encara poden tenir una vida útil molt llarga i que el món no és un gran contenidor d’escombraries on podem llençar tot el que ens sobri.

Per altre banda, les pintures, les composicions i les obres d’art d’aquesta exposició són d’un mal gust considerable, kitsh més no poder, cutres a matar i un zero patatero en quan a qualitat artística. Vaja, que vaig sentir vergonya aliena quan la vaig veure.

PUNTUACIÓ: 8.