Acabo de llegir “Temps de solitud” de Montserrat Ribas Bellalta i editat per Emboscall a la seva col.lecció Moment Angular.
Aquest és un llibre singular, i no només pel fet de que la seva autora sigui una veïna de Palafolls, sinó perquè recupera l’esperit dels grans clàssics catalans. Després de tanta narrativa mediocre, s’agraeix un espai on es remomori la prosa poètica de Plà o l’incisiva melancolia de Rodoreda.
“Temps de solitud” és un texte epistolar on l’autora repasa aquells temes que l’afecten més profundament, ja sigui personals o d’acualitat, i en fa una anàlisi molt personal i sugerent, sempre amb una narrativa pulcra i acurada, com no es podia esperar menys de l’autora.
Enhorabona i una empenta per seguir deleitant-nos amb aquestes petites exquisideses que fan que la vida sigui un xic més agradable.
PUNTUACIÓ: 9.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada