Fa pocs minuts que acabo d'arribar del concert d'enguany de sant Esteve. El grup, que repetia , es deia Art Ensemble, i estava format per violins i violoncels.
Seguint la tònica dels darrers anys, la cosa ha anat decaient de forma estrepitosa fins a convertir-se en un veritable concert de badalls. Feia temps que no escoltava una cosa tan aburrida i amb tan poca gràcia. A mesura que avançava el concert s'anava fent cada vegada més i més soporífer, i l'única distracció que teníem era mirar el rellotge , o contar les peces que faltaven per acabar l'espectacle. Als passadissos el comentari generalitzat era de que allò cada vegada anava pitjor i la que anyoraven aquelles primeres edicions on les filarmòniques tocàven, llavors sí, música clàssica. Aquest any per primer cop hi havien cadires buides, quan abans la gent havia d'arribar una hora abans per poder seure. Per l'any que vé no caldrà acondicionar ni la meitat de l'aforament. Jo mateix em quedaré a casa a fer la sobretaula. I és que cada vegada ho tenim més clar, que més val poc i bò que molt i dolent. I si l'Ajuntament no té prous calers per llogar espectacles en condicions, doncs no passa res, ho entenem: Ens quedem a casa tranquilament i tal dia farà un any. Sort, sort, sort que al final en Valentí i l'Encarnació del forn ens han deleitat amb un petit show que ens ha fet oblidar per un moment el mal tràngol que hem hagut de passar durant més d'una hora aguantant possiblement l'espectacle més aburrit de la història de la humanitat.
PUNTUACIÓ: 2.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada