Rip juny 2007

Les eleccions municipals ja són història. Poques setmanes enrera feiem juguesques per veure si en Valentí reeditaria la majoria absoluta, o per veure tan sols si guanyaria. Els dubtes s’han aclarit i ara , havent deixat reposar el tema , ja podem fer un anàl.lisi dels resultats com Déu mana, des de l’objectivitat , la imparcialitat i el rigor que ens caracteritza. No hem sentit cap declaració post-electoral dels candidats però de ben segur que tots han guanyat: Els uns perquè realment ho han fet, els altres perquè han augmentat en percentatge, els altres perquè ho han fet en vots i els altres perquè després de la dura campanya en contra seva han perdut menys del que tothom esperava. El que s’ha vist clar és que no hi ha una relació directa entre la mida de la butifarra que regalaven els candidats als futurs votatns, amb el nº de vots obtinguts. Tampoc hi té a veure la qualitat ni la quantitat d’imflables instal.lats a la població, ja que moltes vegades eren usats per menors de divuit anys, es a dir individuus sense dret a vot. Suposem que és una inversió de futur. El que sí té una relació directe és la quantitat de migdiades enviades al garet per la megafonia d’un cotxe que feia, en castellà, propaganda d’un candidat. No s’entenia res del que deien, però com que a Palafolls no es presenten els de “Ciutadants”, és fàcil d’endevidar qui eren. Però anem al gra. Si es veritat que ,com deia el filòsof, la política és l’art d’aconseguir els vots dels pobres i les peles dels rics, a Palafolls el ganxo principal per aconsegui les dues coses han sigut uns magnífics cartells electorals que d’un cop d’ull t’imformàven de les intencions de cada candidat i de cada partit. La cara del del PSC va ser la primera que es va veure penjada de tots els fenals. La van presentar fotoxopejada, sense arrugues, sense canes i amb un somriure que recordava el d’en Conrad Son quan el succionen. La jugada els hi va sortir bé. El de can Jordà de la carretera , cap de llista sorpresa de CIU, tampoc es pot queixar, ja que ha tret un millor resultat que si s’hagues presentat el certamenn de míster Espanya, per molts maletins que hagués portat (tant bufó que era de petit...) En Patalina també pot estar contet, ja que Esquerra ha repetit resultats. El seu rostre en el cartell, presuntament fotografiat desde els paràmetres del dogma (si no no s’enten) suposem que volia representar més la riquesa d’esperit que no pas una façana comercial. Com a mínim la segona part l’han aconseguit. En quan als d’Iniciativa, el que comunicava el cartell del senyor Osorio era que volien posar ènfasi en la primera part del seu cognom, en la seva variant “os que no ha pogut fer l’hivernació per culpa del canvi climàtic i que ara està de mala hòstia”. Ben mirat , una manera molt subliminal de mostrar la seva aposta per l’ecologia i per la salvació del planeta. Amb una mica més de cara de mala llet fins i tot per la salvació de l’univers. I finalment el gran triumfador de la nit: El PP. Sens dubte que l’electorat de Palafolls li ha sabut agraïr abastament tots aquests anys d’oposició intel.ligent, ferma i contructiva. El seu candidat es presentava en el cartell elctoral encapcelant un encertadíssim lema de campanya ,“Confianza”, que ni com anell al dit. I és que si hi ha una persona que inspira confiança a Palafolls ( i al món mundial!) aquests és sens dubte Óscar Bermán. Així doncs , gràcies a una mordaç i ben dissenyada campanya electoral, no exenta de video, el PP s’ha acostat molt i molt (ha anat d’un pel) a aquells resultats que , exultants, vaticinaven des del butlletí que van repartir casa per casa mesos abans, i que deia literalment: “Las encuestas ya indican una tendencia de crecimiento de Óscar e indican un aumento de intención de voto que seguramente le convertirá en el próximo alcalde de Palafolls”. Enhorabona per l’ull clínic.

Així doncs tots contents, felicitats dels del RIP, i com deia en Julio, la vida sigue igual.