Escolta Ràdio Palafolls, es molt millor que Catalunya Ràdio.
Bona nit amics, avui estic aquí, gaudint de la vostra companyia, en un marc incomparable i acompanyat d’amics que m’estimen. Que feliç que sóc. Però no sempre ha sigut així. Quan em vaig separar em vaig trobar molt sol i vaig buscar companyia ,com tothom ,als anuncis de contactos de la Vanguardia. Volia una noia guapa, inteligent, que compartís els meus gustos, per poder fer junts un projecte de futur, amb una casa al camp, rodejats de fills que més endavant farien la comunió. Però la cosa no és tant fàcil. Primer de tot, el que et sorpren d’aquesta anuncis és que totes saben idiomes, com a mínim el francès , el griego i el tailandès. El francès s’enten, per allò que totes deuen rondar els quaranta i tants i abans a aquesta edat les noies aprenien francès. Però, i el griego i el tailandès?. Perquè carai hi ha tantes noies que saben el griego i el tailandès?. Entendria més que , per buscar parella, haguessin après l’anglès, o el xinès fins i tot, ja que diuen que a la Xina hi ha molt d’home i poca dona i aquests van desesperats buscant parella. Bé, el cas és que jo no sé idiomes i no m’agrada estar en inferioritat.
L’altra cosa que em va sobtar és que totes es diuen Vanessa. No em dieu perquè, ni que si sóc maniatic o que són suposicions meves, però això em dona mala espina.Perquè ningú es vol casar amb una Vanessa?. Què tindran les Vanesses que no tinguin les Maria del Carmen o les Immaculades Concepció? Però no tots són mals auguris, hi va haver un anunci del qual em vaig enamorar a primera vista i és el d’una noia, de nom Vanessa, que deia “beso negro”… i ho trobo molt bé que no sigui racista, perquè petonejar un negre no té que ser ni millor ni pitjor que petonejar a un blanc o a un indi o a un esquimal. El que no entenc què carai volia dir era una altra noia, que per cert també es deia vanessa, que anunciava que feia “lluvia dorada”, suposo que deu seu alguna xaman americana que mitjant algun ritual deu fer ploure, i lo de daurada deu ser simbòlic per allò de la importancia de l’aigua en temps de sequera. De totes maneres les questions essotèriques no m’interessen, ja en tinc prou amb el barça.
I és que hi ha de tot, fins i tot aquella que abans de començar ja vol anar massa lluny , perquè ja em direu posar a l’anunci “vols fer un dúplex?”, home , no sé, primer es parla, i si la cosa va bé , amb el temps , estalviar per un piset de segona mà, més endavant ja ho veurem, però de bones a primeres un duplex!
N’hi ha fins i tot de tontetes, perquè ja m’explicareu, una que es deia Vanessa, posa a l’anunci que fa “beso con lengua”. Home, home, home…Segur que aquesta noia, quan es va casar, venia d’un col.legi de monges que li van dir que tots els homes eren dimonis, (la meva mare m’ho explica això), i ella molt recatada, com a molt li feia una petó a la galta al seu marit, aquest es va cansar i la va deixar. I ara busca un altra home, però per assegurar-se que no la deixarà per lo mateix, ho posa ben gros a l’anunci: “Beso con lengua”. No cal Vanessa, no cal, si això ho fan totes.
Una altra anunci que vaig desestimar a la primera era un que posava: ”Vanessa, conejito peludo”, res d’animals a casa!.
I d`esgarrades tampoc, escolta, que prou difícil és el matrimoni , perquè ja em direu, si posa “Vanessa, todo con la boca” deu ser que li falten els braços i les mans i segur que es deu guanyar la vida pintant cristmes de nadal amb la boca. No cal, no cal.
Com tampoc cal la que posa “Vanesssa, solo domingos”, deu voler companyia per anar a l’ofici perquè el seu home no deu ser gaire de missa.
Així que , ¿sabeu el que us dic Vanesses ¿ que sou totes unes estretes. Jo en vull alguna de més lliberal, o sinó em quedo solter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada