Ahir vaig anar al
pregó, com cada any. Tot just acabar em vaig creuar amb en Joan Andrés Osorio,
antic regidor d’EUiA al govern Valentí. Amb bon criteri, em va retar a que
critiqués la intervenció d’en Fransuà amb la mateixa mala llet que en el seu
dia vaig criticar la d’ell quan un any li va tocar fer el pregó.
El meu bon amic
Joan ha d’entendre que, tot i que la meva relació, el meu tracte personal i
fins i tot la meva amistat amb ell (o amb en Valentí) és més forta que la que
tinc amb en Fransuà (perquè no l’he tractat tant)… el nou alcalde de Palafolls
és indepe, com jo, i això fa que no sigui imparcial. I com que no cobro res per
fer aquestes línies... m’ho puc permetre.
De totes maneres,
i començant per aquí, cal dir que el salt qualitatiu entre les intervencions
d’anys anteriors d’en Valentí i la d’aquest any d’en Fransuà, va ser clarament
a pitjor. El nou alcalde és un gran
orador, excel·lent polític, independentista i bona persona, però com a showman
és un zero a l’esquerra (l’Osorio ho va fer millor). La seva intervenció final,
llegint un paper amb uns pseudo-versos escrits per alguna tieta convergent de
Palafolls, em va ruboritzar (un senyal de la nova estratègia erqui per ocupar
l’espai de centre-dreta catalanista?). Però no censuro la seva acció de govern
ni la seva vàlua com a polític perquè no serveixi per fer el pallasso (en el
bon sentit de la paraula). Jo ho hagués fet molt, però que molt pitjor. Estic
convençut que governaran molt bé, i tinc ganes de que així sigui.
En quant al pregó
en sí, va ser notòria una voluntat de fer ras i net respecte als anteriors
pregons socialistes. Una clara intenció de marcar perfil propi i presentar una
proposta nova que s’assemblés el menys possible al que s’havia fet fins ara. I
va començar amb un canvi d’ubicació. Fer el pregó a la plaça va significar,
primer, que molta gent gran, amb la perspectiva d’haver d’estar dreta, es
quedés a casa. Per altre banda, els que no estàvem a primera fila no vam veure
res de l’actuació de les ballarines ni dels actors que actuaven a peu de plaça.
I l’assistència de públic va ser clarament inferior a la dels altres pregons. En
quant al contingut, una adaptació de la sèrie Teresina S. A., la sitcom que TV3
va popularitzar fa anys, crec que, tot i tenir alts i baixos (comprensible pel
fet de ser una proposta amateur), en línies generals va estar molt bé,
destacant les actuacions d’en Juanjo (genial!) i el diàleg del principi entre
la Lluïsa i la Sílvia. I tots els actors van estar a l’alçada, notant-se el
treball fet i les hores d’assaig.
Quan al juny la
regidoria responsable va citar a diverses entitats per proposar el pregó d’aquest
any (un “talent show” on diferents associacions de Palafolls representessin alguna
habilitat i on un jurat ho avalués, tot en clau d’humor) em vaig alegrar, doncs
vaig veure la voluntat del nou consistori de conservar allò que ja funcionava. Fins
i tot des de La Puput vam redactar de seguida, i “amb il·lusió”, un guió crec
que força prometedor. Però al cap de poc temps van canviar de criteri i vaig
veure que la cosa no aniria per aquí.
És aquí on m’assalten
els dubtes: prioritza el nou equip de govern presentar propostes de perfil
propi, amb l’únic objectiu de desmarcar-se de tot el que s’havia fet fins ara,
malgrat que es vegi abans de començar, com en aquest cas, que no tindrà l’èxit ni
la participació ciutadana dels pregons de les anteriors edicions? Cal, amb el
fet de fer el pregó a peu dret a la plaça de l’ajuntament, i de portar un grup
tan cotitzat com Oques Grasses, sacrificar que vingui gent del poble a canvi de que s’ompli la plaça de Poppi de
gent de fora? És això el que volem? Algú recorda que en anteriors pregons hi
havia més de 2.000 assistents, tots ells palafollencs? Aquest criteri s’aplicarà
a partir d’ara en la resta d’actuacions del nou ajuntament? En el tema cultura,
deixarem de gaudir de les propostes que ens oferien en Federico, els de Bang
Cultura o les de l’Antonio Selvaggi, per posar uns exemples, només perquè són
hereves de “l’antic règim”? Si és així, ho trobaré a faltar, com he trobat a
faltar el pregó d’altres anys, malgrat que, repeteixo, em va encantar l’actuació
dels meus amics del Casal d’Homes de Palafolls i dels altres participants del
pregó.
El pregó, juntament amb els sopars “de la pasta”, són les dues activitats “estrella”
de la Festa Major (i potser de tot l’any). Les dues són propostes
multitudinàries, de i per a la gent de Palafolls, que ens identifiquen, que ens
diferencien d’altres pobles, i de les quals tots ens enorgullim, sense excepció.
Sempre hem “xulejat” del nostre pregó, és així, es sigui del signe polític que es
sigui. I aquest any el pregó ha estat diferent.
No sé quin rumb
prendrà el nou ajuntament, quines idees tenen al cap, cap a on pensen portar el
poble ni de quina manera. Crec que la majoria de coses que ha fet l’antic equip
de govern són millorables (algunes molt millorables i moltes d’altres
censurables, directament) i veig el nou ajuntament amb capacitat i ganes de canviar-ho.
Però també crec que no haurien de refusar l’herència que funciona. És senyal d’humilitat
reconèixer que algunes de les propostes de l’antic equip de govern han fet “pinya”,
i que siguem l’enveja dels pobles dels voltants en algunes coses (el pregó n’era
una).
Sacrificar-ho per marcar estil propi no ho trobo una de les decisions més
intel·ligents. Si es va fer amb la intenció de millorar-ho, de savi és
rectificar i reconèixer que l’anterior proposta aglutinava més palafollencs i,
per tant, feia més poble, propòsit últim del que ha de ser un acte de la Festa
Major. Portar les Oques Grasses pel pregó està molt bé, però passejant-me per
la plaça de Poppi vaig veure molta més gent de fora que no pas palafollencs,
cosa que no va passar en anteriors pregons. No sé quant haurà costat
portar-los, però encara que el cost total de la vetllada hagi sigut inferior al
d’altres pregons, per mi no ho compensa.
Voldria que s’entengués
aquesta petita ressenya (que no sé si es llegirà ningú) com una crítica
constructiva. I un agraïment sincer a tots aquells que amb el seu esforç i
dedicació han fet, un any més, el millor pregó del món.